Novembre de 1914. A Cecilia González, la sort li canvia quan doña Isabel Ugarte li proposa treballar per a ella com a senyoreta de companyia. Cecilia, que fins ara ha treballat com a serventa a casa de la germanastra de la senyora Isabel, passarà els quinze anys següents de la seva vida residint a París i acompanyant la senyora Isabel en els seus viatges per Europa. Cecilia prové duna família humil d'un poble de la província de Girona, a la frontera amb França, on el seu pare havia estat destinat com a guàrdia de fronteres. Isabel és la primogènita duna família dacabalats empresaris peruans que es trasllada a Europa després de la guerra del Pacífic. A partir de la trobada amb doña Isabel, Cecilia, gaudeix de la vida còmoda de la nova classe social d'acollida, i comencça a relatar el seu dia a dia en uns diaris.