Antologia poètica

Descripción

 UN KAVAFIS SENSE ALTIVESA NI AMARGOR 

El Servià poeta prové, d’una banda, de la poesia popular i, per tant, de la línia que ens du de Verdaguer a Carner, a bona part de Foix i al text sotsjacent de Brossa, i, d’altra banda, de Brossa mateix, recull certa concisió epigramàtica, d’enginy lacònic i aparentment prosístic. La imatge dominant en Servià és l’estilització de l’experiència d’un poeta bàsicament urbà, de rerefons clarament mediterrani. El mateix es pot dir de Kavafis. Tanmateix, en els poemes de Servià, no hi trobem res de l’altivesa ni l’amargor kavafianes. La immediata capacitat comunicativa de Servià garanteix un assentiment també immediat a cada un dels seus poemes, que són commovedors perquè són verídics, i verídics perquè són commovedors. 

Pere Gimferrer 

UN KAVAFIS SIN ALTIVEZ NI AMARGURA 

El Servià poeta proviene, por una parte, de la poesía popular y, por lo tanto, de la línea que nos lleva de Verdaguer a Carner, a buena parte de Foix y al texto subyacente de Brossa, y, de otro lado, del mismo Brossa recoge cierta concisión epigramática, de ingenio lacónico y aparentemente prosístico. La imagen dominante en Servià es la estilización de la experiencia de un poeta básicamente urbano, de trasfondo claramente mediterráneo. Lo mismo se puede decir de Kavafis. Sin embargo, en los poemas de Servià no encontramos nada de la altivez y amargura kavafianas. La inmediata capacidad comunicativa de Servià garantiza un asentimiento también inmediato a cada uno de sus poemas, conmovedores porque son verídicos, y verídicos porque son conmovedores. 

Pere Gimferrer